Vai al contenuto

Paggena:Canzone e Ariette nove.djvu/70

'A Wikisource.
Chesta paggena è stata leggiuta du' vote e mo è fernuta.
60
lassammo fa’ dio…

     s’acalaie, ll’afferraie,
     s’ ’o strignette int’’e bbracce forte forte,
     e, cu nu filo ’e voce.
     lle dicette: «Vattenne!
          Famme passa. So’ ’a Morte…».
.   .   .   .   .   .   .   .   .   .   .   .   .   .   .   .   

— E mo che dice?… — dicette a San Pietro
     ’o Patre Eterno — Guarda!
     Nun è meglio accussì? Tutta sta gente,
     turmentata e nnucente,
     mo ncopp’’a Terra che turnava a fa?…
     Doppo n’ora felice c’ha passata,
     guarda, è passata int’a l’eternità….
.   .   .   .   .   .   .   .   .   .   .   .   .   .   .   .   
— Là!… Guardate!.. Là… là!… — c’’a mano stesa
     e trattenenno ’o sciato,
     san Pietro lle mmustaie ca quaccheduno
     ch’era rummaso aizato
     mo se vutava attuorno — e se muveva….
— Là!… Na femmena!…